Tot avaluant l'avaluació

Sovint aquestes dates son dates de bons propòsits. Propòsits sovint fonamentats en un passat, per dur a terme en un present per tal de poder gaudir-ne en un futur. Coses que no hem fet però que volem fer, coses que hem fet i volem deixar de fer i coses que hem estat fent, i volem continuar fent. 

Un exercici que de manera natural, i en l'àmbit del meu desenvolupament personal, també faig. Fa uns mesos, a l'inici del curs acadèmic, estava fet un mar d'incerteses i dubte, sense tenir clar ni cap a on em portaria cada una de les assignatures a les que m'havia matriculat, ni quin valor m'aportarien. Ara, amb un ull mirant al passat i l'altre al futur, tinc clar que l'assignatura de "Projecte Metodologies didàctiques en FOL" m'ha desplegat tot un ventall d'aspectes que fins al moment per a mi eren totalment desconeguts i que en canvi, probablement poden passar a ser el meu pa de cada dia. Partint d'una cosa tant senzilla com la nomenclatura de les coses (Unitats Formatives, Nuclis Formatius, Resultats d'Aprenentatge...) passant per la correcta planificació i estructura del mòdul de FOL, m'ha permès una visió conceptual, però a la vegada pràctica i aterrada a una realitat concreta del que implica ser el tutor d'un mòdul en la formació professional. Si be la manera de dur a terme aquest treball(el COM), donada la meva llarga experiència en el mon laboral, no m'ha suposat massa novetats, el marc conceptual al que m'he endinsat (el QUÈ) i sobretot l'intercanvi que s'ha produït amb els companys de grup, amb els quals he tingut una excel·lent entesa, crec que m'ha aportat un valor important per al meu possible futur com a docent de FOL. 

El que realment valoro més d'aquesta assignatura és el fet que ha tingut una orientació eminentment pràctica. El fet que no hagi girat des d'un punt de vista exclusivament teòric a acadèmic ha permès que el contingut tingués una transferència directa en el possible dia a dia d'un docent d'un mòdul de formació professional, que al cap i a la fi, és el motiu pel qual vaig decidir dur a terme aquest nou projecte vital.

Així doncs, SEGUIM!!

Rubrica d'avaluació d'un porfolis

 

L'Aprenentatge Basat en Problemes: Una solució a molts problemes!

Qualsevol de nosaltres (o si més no els que vam cursar l’EGB, BUP i COU) recorda la manera com, en la gran majoria de les situacions, ens feien treballar a l’escola o a l’institut. L’estructura de les classes acostumava a ser sempre la mateixa. Aquell professor o professora arribava a l’aula, i després d’haver aconseguit una mica d’ordre, iniciava la seva explicació teòrica del tema que estava previst per aquell dia. Aquella explicació sovint anava acompanyada d’un llibre de text, el qual anava marcant l’ordre de l’explicació. Finalitzada l’explicació, i les preguntes que haguessin pogut sorgir (no n’acostumava a haver-n’hi gaires, o si més no, gaires de pertinents o interessants), se’ns “convidava” a fer els exercicis (gairebé sempre d’aquell llibre de text que dèiem) relacionats amb el marc teòric exposat. Aquells exercicis, amb sort es podien acabar a la mateixa classe, i si no, s’havien d’acabar a casa. Fos com fos, només quedava fer la correcció dels exercicis a classe, i llestos! Cap a un altre tema. I al final de tot plegat, què ens havia quedat? Doncs la veritat, crec que no gran cosa, barrejada amb una desmotivació creixent. Un drama, vaja. Davant d’aquesta realitat crec necessari preguntar-nos: Perquè aquesta manera de treballar deixava aquest regust de boca? Perquè podem afirmar que no acabava de funcionar? Des de la meva modesta opinió crec que això era així perquè res del que fèiem sorgia d’un interès nostre, d’una inquietud o pregunta que ens haguéssim pogut formular. Les respostes que ens donaven responien a preguntes que el mateix sistema educatiu es formulava, i no pas a les que l’alumnat realment podia plantejar-se. I clar, quan un no és el que formula la pregunta, sovint la resposta no li genera cap interès.

I si pogués ser l’alumnat el que es formules les preguntes per tal que a posteriori poguessin obtenir les respostes? Què passaria?

Aquesta reflexió és la que aborda una de les metodologies d’aprenentatge competencial: L’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP). L’ABP és una estratègia d’ensenyament que el que buscar és invertir l’ordre dels processos tradicionals d’aprenentatge. Aquells processos que al paràgraf anterior m’he pres la llicència de definir com “un drama”. Enlloc de procedir amb una primera definició d’objectius, per passar a continuació a treballar el conjunt de continguts que conformen el marc conceptual que es pretenen treballar per acabar, en el millor dels casos en una aplicació del coneixement adquirit en el marc de la resolució d’un problema o situació, l’ABP parteix justament d’això últim: un problema o situació, derivada del mon real. Un cop definit el problema i el context de la situació en la què es troba, l’alumnat, per ell mateix es veu obligat a delimitar els coneixements que tenen d’entrada, i el que necessitarien per tal de poder resoldre el problema. Aquí, des del meu punt de vista, ja hi ha un dels punts més determinants de l’ABP: Si ells defineixen el contingut que els hi caldria per poder resoldre el problema, això els converteix en els primers interessats a treballar-ho, i per tant a dur a terme un aprenentatge actiu, enlloc del passiu que vam dur molts dels de la meva generació.

I tal com he indicat anteriorment, l’ABP és una metodologia d’aprenentatge competencial, ja que l’alumnat, al mateix temps que treballa sobre un marc conceptual concret, assimilant-lo a través de l’experiència, desenvolupa una sèrie de competències transversals (anàlisi, recerca d’informació, treball en equip, gestió del temps i dels terminis, comunicació oral i escrita, autonomia, etc) que els seran molt necessàries al llarg de la seva vida professional, sigui quina sigui.

Aquesta inversió dels processos tradicionals d’aprenentatge, a la vegada també modifica els rols existents dins d’aquest procés d’aprenentatge. L’alumnat passa a ser protagonista del seu aprenentatge enlloc d’un mer espectador. Els docents assumeixen un paper de facilitadors del procés d’aprenentatge, i no com a font única d’informació.

Si som capaços de generar processos d’aprenentatge significatius amb el nostre alumnat, permetrem que ells mateixos es vulguin respondre les seves pròpies preguntes, i per tant, que converteixin el seu desenvolupament en un procés volgut i sentit.

La competència Digital: una necessitat o una obligació?

Font: https://gesvinromero.com/2018/05/09/21-competencias-digitales-para-profesores-y-estudiantes-articulo/

Segons les indicacions del Parlament Europeu sobre competències clau per l’aprenentatge permanent (Recomanació 2006/962/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobre les competències clau par l’aprenentatge permanent, Diari Oficial L 394 de 30.12.2006) la competència digital és una de les 8 competències clau que qualsevol jove ha d’haver desenvolupat al finalitzar l’educació obligatòria per tal de poder incorporar-se a la vida quotidiana adulta de manera satisfactòria.

Aquest titular crec que respon per si sol la pregunta formulada en el títol d’aquesta entrada del meu portafolis.

Si fem ús del refranyer popular, l’expressió “Cal predicar amb l’exemple”, segons el meu parer, és suficient per argumentar la resposta a aquesta pregunta.

Com podem pretendre exigir a l’alumnat una competència digital si nosaltres no disposem d’ella? És evident que no ens podem cenyir només en respondre si tenim o no tenim la competència, sinó que es obligat ubicar-nos en algun dels 6 nivells definits en el Marc Comú de Competència Digital Docent (2007) per tal de ponderar el nivell competencial que tenim de la mateixa. Des de la meva modesta opinió, crec que dels 6 nivells esmentats, els dos primers (A1 i A2) no es poden considerar vàlids a l’hora de definir el perfil competencial del docent, donat que els dos es caracteritzen per la falta d’autonomia i la necessitat de recolzament permanent. Igualment, tot i trobar-nos entre els nivells B1 i C2) considero especialment important el reciclatge constant en aquesta competència, donat que ens trobem en un àmbit de canvi i evolució frenètic i constant.

Aquesta competència digital gira entorn a 5 àrees de competència, en les que el docent ha de poder moure’s amb seguretat i autonomia per tal de treure’n el millor partit:

Informació i alfabetització informacional: Identificar, localitzar, obtenir, emmagatzemar, organitzar i analitzar informació digital, dades i continguts digitals, avaluant la seva finalitat i rellevància per les tasques docents.

Comunicació i Col·laboració: Comunicar en entorns digitals, compartir recursos a través de les eines en línia, connectar i col·laborar amb altres a través de les eines digitals, interactuar i participar en comunitats i xarxes.

Creació de continguts digitals: crear i editar continguts digitals nous, integrar i reelaborar coneixements i continguts previs, realitzar produccions artístiques, continguts multimèdia i programació informàtica, saber aplicar els drets de propietat intel·lectual i les llicències d’us.

Seguretat: protecció de la informació i les dades personals, protecció de la identitat digital, protecció dels continguts digitals, mesures de seguretat i us responsable i segur de la tecnologia.

Resolució de problemes: Identificar necessitats d’ús de recursos digitals, prendre decisions informades sobre les eines digitals més apropiades segons el propòsit o la necessitat, resoldre problemes conceptuals a través de mitjans digitals, fer servir les tecnologies de forma creativa, resoldre problemes tècnics, actualitzar la seva competència i la dels altres.

 

La utilitat del Portafolis digital en el procés d'esnenyament/aprenentatge

    Font: https://www.freepik.es/vectores/fondo'>Vector de Fondo creado por upklyak - www.freepik.es

En la societat d’avui en dia existeix (o s’ha generat) una necessitat d’avaluar tot allò que vivim. Tots els processos que portem a terme acaben passant pel sedàs de l’avaluació: likes a Instagram, puntuacions de venedor a Wallapop, estrelles a TripAdvisor, satisfacció envers productes venuts a Amazon, etc. És evident doncs, que tenint en compte la transcendència de qualsevol procés d’ensenyament i aprenentatge, aquest ha de ser objecte d’aquesta avaluació, no només per tal de poder mesurar on som en termes d’aprenentatge, sinó també què ens fa falta per seguir avançant en aquesta direcció.

Una de les avaluacions que es poden dur a terme és l’avaluació contínua, amb la intenció d'aconseguir, mitjançant una retroalimentació freqüent i com més immediata millor, la regulació adequada del procés d'aprenentatge. Es completa amb l'avaluació inicial, que possibilita conèixer el punt de partida del procés, i amb l'avaluació final, que en possibilita conèixer el punt d'arribada. Una de les eines que ens poden servir per portar a terme una avaluació contínua és la confecció d’un portafolis digital. Com a concepte, un portafolis digital és un recull d’entrades realitzades per part de l’alumne en un suport digital que li permeten mostrar el seu aprenentatge i desenvolupament competencial envers un àmbit concret. Aquest portafolis porta a l’alumne/a a fer una reflexió constant sobre el propi aprenentatge, convertint-lo en un recurs d’avaluació coherent en el marc de l’avaluació contínua, a la vegada que converteix el procés d’aprenentatge en un procés compartit i participat.

L’elaboració d’aquest portafolis digital obliga a l’alumne focalitzar els esforços en primer lloc en una recollida d’informació, per tal de que, posteriorment en pugui fer una selecció que li permeti poder mostrar el seu grau d’aprenentatge. Aquesta informació seleccionada serà absolutament necessari que passi pel filtre de la reflexió, ja que és en aquest punt on l’alumne/a justifica l’aportació d’evidències del seu procés d’aprenentatge. Feta aquesta reflexió és quan l’alumne/a podrà fer la publicació que posteriorment generarà la retroalimentació amb el professor. Aquesta retroalimentació converteix l’avaluació en un espai individual de desenvolupament en el que la implicació de l’alumne/a és constant.

De forma resumida, són aquestes raons les que fan que un portafolis digital sigui un recurs a tenir en compte per tot aquell docent que busqui generar un procés d’ensenyament/aprenentatge participat que generi motivació i implicació a l’alumnat.